Junts per Catalunya

les deduccions per aquest concepte haurien de considerar-se com a crèdit fiscal quan no hi hagi quota suficient per aplicar-lo.

Que contribueixi a combatre les desigualtats, de manera que aportin més els que més tenen, les rendes més altes, a la vegada que alliberi pressió sobre les rendes mitjanes .

Cal reduir el tractament favorable a l’endeutament versus els fons propis a les empreses.

Que gravi més el capital improductiu i menys el capital productiu.

La Generalitat ha de disposar de les bases de dades i competències necessàries per a prevenir, detectar i sancionar les conductes fraudulentes.

revisar i reequilibrar la fiscalitat que grava les rendes del treball a l’impost sobre la renda, ja que són les que suporten el gruix de la pressió fiscal

Compromís de deflactar les escales impositives de tots els impostos a la inflació, alhora reformar la tributació dels autònoms eliminant les rigideses actuals en relació a la exclusivitat dels actuals.

Reduir la pressió fiscal sobre les empreses catalanes, equiparant-la al que paguen les empreses en d’altres CCAA, per evitar el dumping fiscal i el greuge competitiu que pateixen actualment.

Pel que fa al tipus nominal de l’impost sobre societats per a les pimes ha de baixar del 25 % al 20 %

Per això, cal aplicar la normativa derivada del programa BEPS (Base Erosion Profit Shifting) de la OCDE, per a donar transparència a les bases fiscals de les grans multinacionals a cada estat

som partidaris de l’articulació de l’anomenada “taxa Google” o taxa digital, un nou impost aplicable sobre la facturació en publicitat de les grans companyies tecnològiques a cada país (Google, Facebook, Amazon, ..)

La inversió productiva i sostenible s’ha d’incentivar mitjançant la recuperació de la deducció per inversions amb objectius de millora mediambiental (deducció en la quota del 8 % de la inversió).

Proposem incrementar fortament les deduccions aplicables a les donacions de persones físiques a fundacions i entitats sense afany de lucre amb aquesta finalitat.

s’ha de baixar l’IVA dels serveis funeraris o l’IVA de la prestació de serveis amb elevada capacitat d’ocupació com són els serveis de perruqueria o els serveis vinculats a la pràctica de l’esport o reduir al 4% els de la cultura.

és necessari clarificar definitivament que la percepció de subvencions públiques per part d'entitats culturals o esportives, entitats de recerca, o entitats públiques de comunicació no està subjecte a IVA.

En el cas de la donació d’aliments per part d’empreses, s’ha eximir de la obligació de tributar per IVA, tal com està regulat a diversos estats europeus.

Cal establir una fiscalitat compensatòria a les famílies que tenen algun membre diagnosticat de celiaquia per compensar parcialment els costos més alts que han de suportar. La compensació s’ha de concretar en una desgravació a l’IRPF i en l’aplicació del menor tipus d’IVA als productes bàsics de l’alimentació sense gluten.

Augmentar les despeses que són deduïbles pel treballador autònom, relatives al vehicle o als subministraments i combustible, quan aquests tinguin la doble utilitat de particulars i empresarials.

Garantir la possibilitat d’ajornar el pagament de l’IVA pels treballadors autònoms.

Mantenir els límits vigents de facturació pels treballadors del transport i altres sectors que poden tributar en el règim d’estimació objectiva.

Articular, a l’impost de societats, la possibilitat de deduir les quotes dels autònoms societaris, sempre que hi hagi proporcionalitat entre la seva base de cotització i els rendiments que obté de la societat.

Eximir de tributació les indemnitzacions per cessament d’activitat satisfetes als TRADE, en el cas d’expedients de regulació d’ocupació, tal com passa amb els treballadors del règim general.

Regular la fiscalitat dels nous canals de venta, sobretot de les plataformes online amb seu fiscal fora de l’Estat.

Promoure una Reforma fiscal que tingui en compte les necessitats de les PIMES per poder subsistir en un mercat global, afavorint la successió en les Empreses Familiars.

Reduir l'IVA del 10% al 4% en tots els productes alimentaris per rebaixar la tensió inflacionària

Implementar una major celeritat en el retorn de l’IVA.

Estimular l’economia circular mitjançant l’establiment d’incentius i beneficis fiscals per als productors que incorporin materials reciclats en els seus processos

Proposar modificacions fiscals especialment per les pimes i establir reduccions tributàries a l’impost sobre societats i al IRPF per als beneficis reinvertits a l’empresa.

Els ajuts d’urgència destinats a la compra de medicaments, al pagament de rebuts de subministraments, al manteniment de l’habitatge o a menjadors escolars no han de tributar.

Ampliar la deducció a l’IRPF per cada fill a la que tenen dret les dones.

Reforçar l’equitat entre els treballadors autònoms i els treballadors assalariats a nivell de rebaixa fiscal a l’IRPF, per tal de que s’aproximin a una paritat de drets i beneficis, i es generin millores i bonificacions fiscals a les aportacions a les capitalitzacions futures.

Defensem l’increment del percentatge d’IRPF destinat a finalitats d’interès social i mediambiental perquè passi del 0,7 a l’1 %.

Les entitats del tercer sector han de poder renunciar al règim d’exempció de l’IVA quan aquest les perjudica.

Retornar el 100% de l’IVA de la recerca com marca la normativa europea.

Defensar que la declaració de l’IRPF permeti marcar amb una creueta la voluntat d’assignar una part dels impostos que paguem a activitats d’R+D.

Modificar el marc normatiu fiscal i laboral que afecta a l’esport base per garantir la continuïtat de clubs i entitats esportives.

Aplicar un IVA reduït a la prestació de serveis esportius per part de les entitats i activitats esportives.

Millorar la legislació sobre patrocini i mecenatge per facilitar les aportacions i inversions privades en l’esport, amb bonificacions fiscals, pensant, especialment, en l’esport base o d’integració.

Drets de propietat intel·lectual. Fer explícit l'IVA del 4% i millorar el tractament dels rendiments dels drets de propietat intel·lectual en l'IRPF a fi de retenir i atraure el talent creatiu i/o evitar la seva marxa a altres països.

Introduir criteris de fiscalitat i economia ambiental que permetin internalitzar els costos ambientals dels processos productius i invertir per millorar-los.

Restituir la deducció per inversions amb objectius de millora ambiental en l’impost de societats.

Establiment de la possibilitat de deducció estatal a l'IRPF de les despeses veterinàries, per tal d'afavorir els tractaments clínics dels animals.

Proposarem la reducció a la meitat del pressupost del cos diplomàtic espanyol pel que fa referència a la despesa en immobles i despesa per a l’ús privat dels seus membres.

Tota nova inversió d’infraestructures ha d’estar acompanyada d’un informe cost/benefici que garanteixi la seva contribució a la millora de la productivitat, econòmica o social i la seva sostenibilitat futura.

A la vegada, exigir la modificació de la legislació per tal d’impedir inversions fallides de grans dimensions amb costos milionaris que hem hagut d’assumir tots els ciutadans

Llei d’estabilitat pressupostària. S’ha de modificar la llei d’estabilitat

Fer complir les obligacions econòmiques adquirides amb el Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès i millorar el seu finançament per poder continuar acollint esportistes d’elit.

La desreglamentació de la vigent normativa portuària, la qual ha de permetre a les autoritats portuàries tenir autonomia per fixar les taxes.

Donar suport a les pimes amb programes específics en l’adopció de les noves tecnologies i la seva transformació digital. Per fer-ho, es necessari traspassar la gestió dels fons next generation

Derogar la llei d’unitat de mercat.

S’han de reforçar els serveis d’acompanyament i formació per a l’autoocupació per a joves, a la vegada que facilitar l’accés dels joves que comencen una activitat pròpia al règim de treballadors autònoms.

Promoure un Pla Estratègic pel Treball Autònom, el qual ha de determinar les principals modificacions a incorporar en l’Estatut del Treballador Autònom i la resta de legislació que els afecta, amb l’objectiu de reforçar la seva protecció social i millorar la seva regulació fiscal i administrativa.

Modificar la llei de reforma del Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) per establir un sistema progressiu de cotitzacions en funció dels ingressos reals

Establir una tarifa zero per a autònoms no habituals i per aquells que tenen ingressos baixos, per exemple ingressos inferiors al SMI.

Regular una tarifa plana reduïda durant 2 anys per a col·lectius de treballadors autònoms que iniciïn una activitat o bé donin continuïtat a una activitat per successió empresarial o bé per treballadores autònomes que es reincorporen després de la maternitat.

Contractar el primer treballador per part d’un autònom sol representar un canvi qualitatiu en la seva activitat, la qual cosa és molt positiva i cal incentivar-la, per exemple amb una bonificació del 50%durant 2 anys a les seves cotitzacions.

Mentre no s’articuli una vinculació entre ingressos reals i cotitzacions, permetre que a finals d’any l’autònom realitzi aportacions voluntàries, addicionals a les cotitzacions ordinàries, les quals li computaran en un augment de la base per aquell exercici.

Urgeix reglamentar de forma immediata, la figura del treballador autònom a temps parcial, ja prevista ala Llei, però no desenvolupada.

Revisar el funcionament del SII en el cas de les empreses obligades a operar amb aquest sistema, quan els seus proveïdors són treballadors autònoms.

Revisar el marc normatiu dels Treballadors Autònoms Econòmicament Dependents (TRADE), en el si de la Comissió de Seguiment i Avaluació dels Acords del Pacte de Toledo

Els pressupostos han de contenir dotacions destinades a donar suport financer a l’emprenedoria, que a Catalunya s’articularan a través de la Generalitat.

Ens reiterem en la necessitat d’establir un règim d’infraccions i sancions per a lluitar contra la morositat en les operacions comercials

S’ha d’articular un Pla de mesures de segona oportunitat, per a treballadors per compte propi que emprenguin noves activitats.

Permetre la inclusió dels deutes amb Hisenda i la Seguretat Social en els acords extrajudicials derivats de processos d’insolvència, admetent rebaixes en el principal i especialment en els interessos i recàrrecs.

Flexibilitzar les moratòries per al pagament de deutes públics, especialment en el cas d’autònoms persones físiques que cessin en la seva activitat involuntàriament

Vehicular a través de la Finestreta Única Empresarial de la Generalitat les relacions administratives de totes les administracions amb l’empresa catalana.

Impulsar les modificacions legislatives estatals necessàries per a l’erradicació de la venda ambulant il·legal a l'espai públic, a partir de la coordinació entre administracions i patronals del comerç.

Promoure la professionalització del teixit associatiu del comerç català, facilitant el desplegament de les Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEU) a Catalunya.

Incentivar i ajudar al sector del comerç per a la digitalització dels negocis i l’aprofitament de les noves tecnologies, augmentant les línies de subvenció i les inversions en aquesta matèria.

Considerar el sector del comerç i el canal d'aprovisionament i subministrament de productes alimentaris, quotidians i de primera necessitat, com un sector estratègic

Impulsar i garantir el relleu generacional en el sector del comerç a través de la formació d’escoles d'oficis de gremis sectorials.

Derogar la part que no ha estat declarada inconstitucional de la llei 20/2013, de 9 de desembre, de garantia de la unitat de mercat.

Exigir al govern de l’Estat la transferència del 20% del pressupost de l’ICEX a ACCIÓ, per tal que el suport públic a la internacionalització de les empreses catalanes es pugui vehicular a través d’ACCIÓ.

Facilitar els visats d’entrada per a inversors, clients, directius i professionals que tinguin relació amb empreses catalanes

Redefinir el marc legal, laboral i fiscal, principalment establert per la Llei 28/2002 sobre l’ecosistema de les empreses emergents

Limitar a un any la durada del conjunt de procediments jurídics de liquidació d’una empresa en cas de fallida no fraudulenta, i garantir que les persones empresàries que tornin a emprendre gaudeixin del mateix tracte que les noves empreses

Garantir el finançament bancari de les pimes, inclosos els autònoms, durant la negociació dels acords extrajudicials de pagaments.

Regular l’accés a l’assistència jurídica gratuïta (advocat d’ofici) per a les persones jurídiques que, complint la definició de pime, es trobin en dificultats econòmiques.

Abaratir i millorar l’accés al crèdit a pimes i autònoms.

Modificar la Llei Concursal per poder aplicar condonacions sobre els deutes públics (Hisenda i Seguretat Social) quan això pugui possibilitar el salvament d’empreses i llocs de treball.

Cal establir un marc jurídic que faciliti les activitats dels emprenedors socials, reconeixent la denominació de societat de responsabilitat limitada d’interès general i establir ajuts per a finançar projectes d’innovació i emprenedoria social en les seves fases inicials.

Reclamar la facilitació dels processos d’adaptació tecnològica de les petites i mitjanes empreses, dels emprenedors i dels autònoms, orientats a la millora de l’eficiència energètica i l’estalvi

Prioritzi la inversió en R+D+I que és la que realment permet augmentar la productivitat.

Potenciar la indústria de programari i maquinari d’empreses catalanes, així com la seva internacionalització amb deduccions fiscals pròpies de països avançats i innovadors.

Aprofitar la situació de Barcelona, com a Mobile World Capital, per impulsar un clúster europeu de tecnologies del mòbil a Barcelona.

Establir mecanismes de cooperació entre el sector digital i les universitats per retenir talent

Potenciar Barcelona com a hub de la indústria dels videojocs.

Incrementar la inversió pública en R+D en un 10% anual amb un primer objectiu: destinar-hi, com a mínim, el 3% del PIB al final de la legislatura;

caldria eliminar les taxes estatals per aquelles empreses (amb seu operativa a ESP) que protegeixin les seves innovacions en forma de propietat industrial.

Prioritzar el finançament de les línies de recerca que contribueixin a la millora de la competitivitat de les empreses industrials, a la generació de treball de qualitat

S’ha de permetre subvencionar projectes d’alt risc tecnològic empresarial que arrosseguin finançament privat i s’impulsi amb més intensitat la creació de startups i la transferència tecnològica.

Posar finançament a disposició dels centres tecnològics, que els permeti disposar d'estabilitat financera, massa crítica i capacitat investigadora per tal d’establir línies d’investigació consorciada i a llarg termini amb les pimes;

Establir circuits financers àgils per cobrir les fases primerenques dels projectes emprenedors de base científica i tecnològica.

Desplegar plans d’adopció accelerada de tecnologies avançades, com la intel·ligència artificial, la nanotecnologia, la biomedicina, les noves fonts d’energia o en general la digitalització de les empreses, entre d’altres.

Establir una estratègia de legislatura de “compra pública innovadora” clara, constant, àgil i consistent i la seva adaptació per a la participació de les pimes innovadores.

Reforçar el compromís plurianual dels plans estatals de recerca, i avançar, als primers mesos de l’any, les seves convocatòries com a garantia d’execució dels recursos pressupostats.

Dotar corresponentment els projectes previstos a l’estratègia de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT)

Incentivar la inversió en l’ecoinnovació, entesa com l’evolució dels processos productius, de l’organització, dels dissenys i dels materials cap a una millora ambiental del cicle de vida dels productes finals, contribuint a canviar el model productiu.

Fomentar la inversió en emprenedoria innovadora de base científica i de transferència tecnològica tot fent del país un pol d’atracció de noves empreses i de retenció del talent universitari i investigador local amb nous projectes emprenedors disruptius en l’àmbit tecnològic.

Impulsar la innovació i la internacionalització com a instruments bàsics de la política industrial per a donar resposta a les transformacions d’aquest sector

Cal destinar recursos públics a subvencionar projectes amb un risc tecnològic empresarial i elevades potencialitats de nova activitat econòmica i ocupació, que arrosseguen finançament privat.

La transformació industrial exigeix també dotar i transferir línies d’ajut econòmic i financer a la reindustrialització de zones especialment perjudicades per la crisi

Cal que l’Estat recolzi amb més fermesa i recursos els CT en la seva de missió d’impulsar la incorporació de les tecnologies a les empreses

caldria imposar una moratòria mínima de 4 anys en el pagament de les taxes/impostos del Estat pels registres de la propietat industrial (marques, models, dissenys industrials i patents).

Disposar de facilitats per atreure indústria de components de cotxe elèctric i donar a Catalunya les mateixes oportunitats per implantar grans inversions en la mobilitat del futur

Estendre la creació de bancs de proves o sandboxes reguladors que permetin la innovació i el progrés tecnològic

Exigir a l’Estat l’adopció de la patent única europea i la millora general de la protecció de la propietat intel·lectual.

Eliminar l’impacte negatiu de l’IVA sobre les subvencions que reben els projectes dels centres d’R+D+i.

Crear una indústria nacional al voltant de la mobilitat elèctrica acompanyant les plantes existents en la reconversió capa la fabricació de vehicles elèctrics

Cal també incrementar el conjunt de la inversió en R&D respecte el PIB, arribant com a mínim a la mitjana europea, tal i com s’indica a la darrera reforma de la llei estatal de la ciència.

Increment de despesa estructural en grans infraestructures de recerca, principalment Alba- CELLS, Barcelona Supercomputing Center i el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG), a través de la firma o renovació d’acords plurianuals de llarg abast.

Incrementar les aportacions de l’Estat en les següents institucions en les que participa: Consorci CSIC-IRTA,

Alinear les grans apostes en política científica a les prioritats europees, expressades en el programes marc de recerca actualment en vigor (Horizon Europe, Digital Europe, etcètera).

Incrementar la participació de la societat en ciència, seguint els principis de Ciència Oberta i Accés Obert.

Impulsar la promoció de l’ecoinnovació, entesa com l’evolució dels processos productius, de l’organització, dels dissenys i dels materials cap a una millora ambiental del cicle de vida dels productes finals, contribuint a canviar el model productiu.

Reforma de la llei de la ciència per establir que un petit percentatge dels diners que es destinen a investigació siguin per trobar mètodes alternatius a l’experimentació amb animals.

Així mateix, en el cas dels aeroports de Girona i Reus cal incrementar les inversions i reduir les taxes aeroportuàries amb la finalitat de fer-los més competitius per la captació de vols.

L’aeroport s’ha d’obrir a les operacions a aeronaus que arribin fora de l'espai Schengen.

La conversió de Palamós en Port Schengen.

Transferir a la Generalitat els recursos econòmics, personals i materials corresponents a l’estructura i pressupost de l’Administració central en turisme

Transferir a la Generalitat els establiments existents a Catalunya de Paradors Nacionals.

Correspon a la Generalitat impulsar i determinar la senyalització turística a les carreteres de titularitat estatal.

Adoptar les mesures necessàries per a evitar els sobre endeutaments de les famílies i els tipus d’interès excessius sobre el consum, com pot ser el cas del que s’aplica a les targetes de crèdit.

Imposar una visibilització obligatòria dels productes originaris de la Unió Europea en els punts de venda, per diferenciar-los dels productes importats de tercers països

Promoure campanyes en col·laboració publico-privada de promoció de l’activitat econòmica i foment del consum

Millorar el sistema d'etiquetats en matèria de consum, per tal d'identificar clarament i distingir els productes vegans dels vegetarians.

Adoptar les mesures necessàries per fer que l’Institut Català de Finances disposi de la llicència bancària per tal de poder actuar com a entitat de crèdit.

En el marc de la normativa comunitària, estimular la competència bancària, mitjançant la legislació d'entitats de crèdit, per evitar posicions de domini, facilitant la diversificació dels tipus d’entitats financeres (cooperatives de crèdit, caixes populars, banca ètica)

Millorar la regulació del crowdlending i el crowdfunding, i regular la resta del micromecenatge i el microfinançament, amb mesures de declaració responsable per aconseguir el foment de les finances alternatives realitzades a través de les plataformes digitals, i alhora, garantint la protecció dels consumidors.

Reestructurar l’ICO perquè aporti més recursos al finançament de pimes i per adaptar-lo a les necessitats actuals, tant per a circulant com per a inversió.

Modificar la llei que regula els mecanismes de segona oportunitat de manera que pugui ser aplicable a totes aquelles persones que es troben en una situació crònica d’endeutament, fonamentalment a causa del sobreendeutament hipotecari o d’un fracàs empresarial com a autònom o pime.

Considerem que un Govern català que administrés la totalitat dels recursos fiscals generats a Catalunya ha de poder determinar un SMI català, en funció del nostre cost de la vida. Aquest SMI català podria partir dels 1.319€/mes de l’actual salari mitjà europeu per apropar-se progressivament cap els 1.400 – 1500 euros/mes.

El salari mínim interprofessional ha d’augmentar dels 1080€ actuals fins als 1319€ del salari mig europeu. La Generalitat ha de poder-lo fixar per Catalunya.

Garantir que l’Estatut del Becari, aprovat recentment, esdevingui una cobertura real i efectiva pels joves que garanteixi una remuneració́ digna per tots aquells alumnes en practiques laborals i formatives.

Equiparar les mesures en matèria de conciliació de la vida personal, familiar i laboral entre l’àmbit laboral públic i privat.

Propiciar la implantació d’horaris més racionals i beneficiosos per a la conciliació de la vida familiar, personal i laboral.

Impulsar una llei de corresponsabilitat i conciliació entre dones i homes amb mesures per les empreses per fomentar també la flexibilitat horària.

Implementar el dret/deure de tenir cura per consanguinitat i que les reduccions de jornada laboral siguin un dret intransferible per a ambdós progenitors, que puguin gaudir cadascun i de manera no simultània.

Inclusió a l'Estatut dels Treballadors del reconeixement del dret a permís retribuït per malaltia o mort d'un animal de la família.

Ens proposem analitzar amb els agents socials la possibilitat de moderar cotitzacions socials de les persones amb baixa ocupabilitat, (treballadors amb atur de llarga durada, persones grans, joves a la recerca de la primera feina, persones amb risc social, ...) per afavorir la seva ocupació.

Per crear més ocupació estable, proposem articular l’anomenada “motxilla austríaca”, regulant:

La constitució d’un fons de capitalització per als treballadors nodrit d’aportacions empresarials mensuals en funció del salari, que el treballador podria fer efectiu en els supòsits d'acomiadament, de canvi d’empresa o en la seva jubilació.

Un nou sistema d’indemnitzacions per acomiadament que faci més costoses les extincions a curt termini.

Serà una prioritat vigilar i sancionar la contractació fraudulenta i l’economia submergida per lluitar contra la precarietat, especialment entre els joves i la gent que perd la feina. La Inspecció de Treball de Catalunya ha de comptar amb més recursos.

Cal augmentar els incentius dels contractes en pràctiques i dels contractes de formació i aprenentatge. Per exemple, atorgar una subvenció del 50% del SMI i una bonificació del 100% de les

Impulsar una reforma del contracte de relleu, atenent a les demandes dels interlocutors socials, amb l’objectiu de facilitar el manteniment dels llocs de treball, el rejoveniment de les plantilles de les empreses i l’accés dels joves al mercat de treball

Ens proposem reforçar la lluita contra els fraus laboral, fiscal i a la seguretat social que més afecten els joves.

S’ha d’actualitzar la normativa que fixa els treballs prohibits a la dona i als menors, adequar-la al marc normatiu actual i als progressos de la tècnica en els diferents sectors i indústries.

En la negociació dels convenis col·lectius, de comú acord amb els agents socials, proposem incorporar clàusules de no-discriminació dels treballadors per raó d’edat tant en els processos de selecció de personal, com en el manteniment de l’ocupació

Articular, prèvia consulta amb les organitzacions socials, una regulació específica per a les persones que treballen vinculades a plataformes digitals, garantint els seus drets laborals

Contemplar l’aplicació d’una cotització en els supòsits de treball a temps parcial i durant els períodes de cessament d’activitat programada pels TRADE, en supòsits equivalents als aplicables als fixos discontinus del règim general.

S’ha d’avançar en la imputació a les empreses de les despeses derivades de la no-prevenció, premiant a les que compleixen i penalitzant les que no ho fan.

S’han de garantir els ajuts a la contractació a les empreses d’inserció i actualitzar la normativa que les regula.

Ens proposem vetllar per a l’aplicació efectiva de clàusules socials en la contractació pública(contractes reservats) basades en compromisos efectius de creació d’ocupació per a col·lectius amb dificultats

cal incentivar la contractació́ de joves a través de bonificacions fiscals a les empreses sempre i quan es garanteixin les condicions pertinents tant en l’àmbit salarial com en les tasques que s'assignen a aquell lloc de treball.

Fomentar uns salaris dignes als relleus laborals: Impulsar incentius per què s’adoptin mecanismes de jubilació activa que garanteixin un reemplaçament dels treballadors de més edat on respectin o es millorin les condicions econòmiques pels treballadors més joves que els substituiran.

Garantir un enfocament de cicle vital a l’àmbit laboral: Crear mercats laborals inclusius fomentant llocs de treball que potenciïn les transferències de coneixement intergeneracional.

Necessitem més recursos destinats a polítiques actives d’ocupació (1% del PIB) i és la Generalitat qui els ha de gestionar.

Més recursos per incrementar la plantilla de tutors i orientadors professionals, així com per a modernitzar les tècniques i sistemes d’informació que tenen les administracions per fer més eficient la recerca de feina per qui es queda a l’atur.

Així mateix reivindiquem el traspàs de les polítiques passives a la Generalitat.

Alhora cal promoure de manera activa els plans de recol·locació en els processos d’acomiadament col·lectius, sense limitació del nombre mínim de treballadors de l’empresa.

Urgeix afrontar una reforma global de la formació per a l’ocupació, amb un major protagonisme de les empreses i els interlocutors socials.

Cal adequar la regulació de les prestacions per atur a una protecció més efectiva d’aquelles persones amb fills i/o les que tinguin a càrrec persones en situació de dependència.

Ens proposem recuperar el subsidi especial per a majors de 45 anys que s’han vist obligats a esgotar la prestació contributiva, com a mesura complementària a l’ampliació del subsidi per a majors de 52 anys que aquest any.

I per reocupar els més grans de cinquanta-cinc anys que perden la feina, cal reduir els seus costos socials i ampliar els incentius a la recol·locació.

S’ha de revisar la regulació de la prestació per cessament d’activitat, perquè doni cobertura equivalents a les prestacions per atur.

si la prestació s’esgota sense que el beneficiari hagi pogut trobar una nova feina, l’autònom ha de poder accedir al subsidi, almenys durant sis mesos, tal com passa amb els treballadors adscrits al règim general.

Potenciar els serveis d’acompanyament i de formació per a joves, en el marc del programa de Garantia Juvenil, així com per a l’autoocupació.

Fomentar la regulació de les treballadores de la llar perquè tinguin prestacions per atur i una regulació favorable.

Impulsar un nou marc de relacions laboral que permeti la creació d’un marc propi de relacions laboral així com l’impuls de pactes d’empresa.

Cal garantir la presència de representants dels treballadors autònoms en el diàleg social, amb la finalitat que puguin tenir veu pròpia en els àmbits de la seva competència.

Revisar la fiscalitat de les societats anònimes cotitzades d’inversió en el mercat immobiliari amb l’objectiu de vincular-les a la promoció d’habitatges de lloguer assequible

Modificar la fiscalitat de l’IVA corresponent a la promoció d’habitatges de lloguer en sòls cedits en dret de superfície.

Limitar les reduccions dels rendiments del lloguer a l’IRPF quan els lloguers es trobin per sota de l'Índex de Referència de Preus del Lloguer que, a Catalunya, determini la Generalitat.

Impulsar modificacions de l’impost de societats que tendeixin a bonificar fiscalment els rendiments obtinguts per societats a partir de lloguers que es trobin per sota de l’Índex de Referència de Preus del Lloguer que, a Catalunya, determini la Generalitat.

Facilitar que els administracions locals puguin impulsar mesures de fiscalitat, incloent bonificacions en l’IBI i altres impostos i taxes municipals relacionats amb l’habitatge, dirigides a premiar els propietaris que posin els seus habitatges a lloguer per sota de l’Índex de

Impulsar un canvi en profunditat de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) per a superar les mesures del Real Decret Llei 7/2019 de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer i bastir un marc legal que potenciï el lloguer de manera estructural, amb contractes indefinits voluntaris i mesures de transparència en el mercat

En cas que no s’avanci cap a la modificació profunda de la LAU, exigir la transferència en les competències de legislació sobre el lloguer d’immobles per aprovar una llei pròpia d’arrendaments urbans a Catalunya

Instar a l’Estat espanyol a recuperar la deducció́ estatal de la quota d'IRPF per a lloguer d'habitatge habitual per als joves menors de 30 anys

A curt termini, augmentar la capacitat dels recursos transferits a la Generalitat per a polítiques d’habitatge de manera proporcional per fer front a les necessitats actuals

A mitjà termini, augmentar progressivament els fons estatals destinats a polítiques d’habitatge, per a situar-los en la mitjana europea, del 0,6 % del PIB. Transferir aquest recursos a la Generalitat en la part

Els recursos del Plan de Vivienda han de ser transferits a la Generalitat per produir habitatges de lloguer a preu assequible.

Exigir la transmissió a la Generalitat i als ajuntaments del 30% dels pisos buits que la SAREB té a Catalunya per reforçar les mesures impulsades per la Generalitat per a ampliar el parc d’habitatge social

Donar suport econòmic perquè la Generalitat i les administracions locals puguin ampliar les seves possibilitats de fer efectiu el dret de tanteig i retracte en cas d’execucions hipotecàries, amb la finalitat d'incrementar el parc públic d’habitatge.

Incentivar que els pisos de protecció oficial continuïn complint la seva funció social quan perdin la seva condició a través d’haver de retornar la

Blindar contra possibles recursos d’inconstitucionalitat de les lleis i decrets llei del Parlament de Catalunya relatius a la protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial o a la millora de l’accés a l’habitatge

Posar la rehabilitació d’edificis i l’eficiència energètica en el centre de les polítiques públiques en matèria d’habitatge, promovent la transferència de recursos estatals i europeus en l’impuls dels programes que en aquest àmbit la Generalitat tingui en marxa o decideixi crear, i obrir línies massives de finançament per la rehabilitació.

Impulsar la cessió a la Generalitat de les casernes de la Guardia Civil en desús, així com d'altres immobles propietat de l’Estat que puguin ser destinats a habitatge de lloguer social.

Elaborar polítiques d’habitatge que fomentin la convivència a la comunitat d’aquelles persones que precisen de serveis de suport que facilitin la seva inclusió.

Adaptar des de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) les condicions de finançament hipotecari per a joves de fins a 35 anys per accedir al seu primer habitatge, impulsant un programa d'avals a l'entrada hipotecària.

es proposen mesures de tipus processal, com el desallotjament cautelar en 48h en els supòsits d’ocupacions que pertorbin la convivència o que tinguin caràcter delinqüencial i en que els ocupants no acreditin el títol de possessió corresponent.

es proposa modificar la legislació de règim local per permetre que els municipis puguin els actuar quan no ho facin els propietaris.

La jubilació activa permet treballar i cobrar el 50% de la pensió. Cal ampliar el dret a practicar-la a tots els treballadors autònoms, també als societaris

La política sobre pensions de la seguretat social, sigui a Catalunya, sigui en el context de l’Estat, s’ha de dur a terme en el marc de la concertació social amb les organitzacions sindicals i empresarials, i en el marc del diàleg i el consens polític.

A més, aquest increment ha de ser compatible amb una millora gradual de les pensions mínimes, de les d’orfenesa i de les de viduïtat, per tal d’intentar reduir els efectes de la bretxa entre pensions contributives i no contributives.

Continuarem millorant les bases reguladores de les pensions no contributives millorant-les fins al 75% per rendes baixes i millorar la fiscalitat de les pensions que es compatibilitzen amb rendes procedents del treball.

S’ha d’introduir un mecanisme que incorpori la variable “cost de la vida” a l’hora de calcular els imports de les prestacions podent individualitzar per territori quan aquest cost de vida sigui indicatiu.

Per assegurar el sistema de les pensions, en la propera legislatura urgeix eliminar els dèficits anuals que avui registra la Seguretat Social. Seguir avançant en la separació de les fonts de finançament de la Seguretat Social és una de les vies per reduir aquest dèficit.

Així mateix propugnem incloure les polítiques de natalitat i immigració com a factors de sostenibilitat del sistema.

L’estabilitat del sistema també requereix la introducció d’un factor de sostenibilitat que vinculi qualsevol retard en l’edat legal de jubilació a l’augment de l’esperança de vida.

Cal garantir el dret de tots els treballadors a una pensió complementària de capitalització acordada en el si de la negociació col·lectiva i amb una regulació que la incentivi, que no depengui del sector en què desenvolupi la seva activitat.

Preservar les competències en matèria de fons i plans de pensions de Catalunya, fent que aquests instruments de plans de pensions complementàries siguin capil·lars als treballadors de tot el teixit productiu

Cal garantir el dret de tots els treballadors assalariats i autònoms a una pensió complementària de capitalització acordada en el si de la negociació col·lectiva i amb una regulació que la incentivi, independentment del sector de treball en el que estigui circumscrit.

Cal avançar en una convergència entre el SMI vigent i la pensió mínima contributiva; cal entendre que la pensió és el salari de les persones jubilades.

La compatibilitat de la percepció d’una pensió i treball ha de ser especialment explícita per els rendiments del treball procedents d’activitats creatives relacionades amb l’art i la cultura.

Els sectors i àmbits de treball amb pitjors condicions laborals han de poder avançar en l’establiment de nous coeficients reductors especials de l’edat de jubilació.

Aturar les jubilacions obligatòries establertes per conveni col·lectiu que l’actual legislació impulsa.

Instar modificacions legislatives que permetin equiparar als Mutualistes alternatius al RETA un import mínim equiparable a les del règim públic.

L’Estat ha de complir les seves obligacions financeres i transferir a la Generalitat, com a mínim, el 50% dels recursos del nivell mínim d’atenció a la dependència per cada persona atesa, nivell que almenys hauria de recuperar la quantia del 2011;

addicionalment ha d’aportar l’anomenat “finançament acordat”, tal com estava establert fins al 2012, amb l’objectiu que el finançament global de la dependència estre administracions sigui el 50/50 per cent, Generalitat- Estat, en comptes del 85/15 per cent actual.

Garantir els drets de les persones grans: A través de la lluita contra l’edatisme i la discriminació per edat, legislant una nova Llei d’Atenció i Protecció de les Persones Grans,

Protegir el dret a viure i envellir amb dignitat, a traves del sistema de salut i serveis socials centrat en la persona i amb un model d’atenció de llarga durada amb accés universal. Prioritzar la lluita contra la soledat no volguda i l’aïllament social.

Finançar mitjançant els fons socials les entitats que fomentant la participació de les persones grans com a voluntaris per dur a terme accions i activitats que potencien un envelliment socialment productiu.

Reactivar les iniciatives legislatives destinades a reclamar més prestacions pels malalts d’ELA i altres malalties amb un alt grau de dependència, aportant més recursos des dels ministeris de Sanitat i de Drets Socials i aconseguint que se’ls consideri, en els casos de necessitat de respiradors o aparells de gran consum energètic, consumidors vulnerables d’electricitat.

Vetllar per aconseguir la gestió de l’IMV per part de la Generalitat de Catalunya, reordenant i integrant així la Renda Garantida de Ciutadania i l'Ingrés Mínim Vital.

L’Indicador Público de Renta de Efectos Múltiples (IPREM) s’ha mantingut fix en els darrers tres anys, s’ha d’actualitzar perquè estigui en consonància amb els llindars de risc de pobresa i, a Catalunya, ajustar-lo al nostre cost de la vida.

Crear un fons estatal territorialitzat per atendre l’especial situació de les persones sense llar, i fomentar, financerament i en matèria de col·laboració entre administracions, el desplegament de mesures com l’Estratègia Catalana contra el sensellarisme.

Establir un bo social destinat a la gent amb discapacitat (per exemple malalts d’ELA) amb l’objectiu de facilita l’accés d’aquestes persones als recursos digitals.

exigirem a l’Estat que incrementi la subvenció per lloc de treball, amb l’objectiu de compensar als CET per l’augment de costos que els ha suposat l’increment del SMI a 1080 €.

S’ha de modificar la legislació per garantir el reconeixement de les bonificacions a treballadors amb discapacitat en el seu recorregut laboral

L’accés a les subvencions i a la contractació pública ha de quedar condicionat al compliment de la normativa de reserva de llocs de treball per a les persones amb discapacitat.

Quan la discapacitat d’una persona determini una menor esperança de vida ha de poder accedir a una jubilació anticipada, tal com ja està previst a la llei, sense que s’hagi desenvolupat reglamentàriament.

Estendre als funcionaris públics amb discapacitat, inclosos en el règim de classes passives, la jubilació anticipada prevista per als treballadors amb discapacitat inclosos en el Règim General de la Seguretat Social.

Elevar la quantia de les pensions no contributives per discapacitat a fi que s’equiparin, almenys, a l’Indicador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM) vigent.

La legislació reguladora de les pensions no contributives per discapacitat s’ha de modificar perquè només es computin com a renda, a l’efecte de determinar els ingressos econòmics, els de la persona beneficiària a títol individual i no els de la unitat econòmica en la qual estigui integrada.

Avançar en l’ampliació de les pensions no contributives per discapacitat a persones amb discapacitats inferiors als 65%.

Incrementar els incentius per als treballadors amb discapacitat que s’estableixin com a treballadors autònoms.

Impulsar una major contractació de persones amb discapacitat en el mercat de treball ordinari i garantir, com a requisit per accedir i participar a la contractació pública i per rebre qualsevol tipus d’ajuda o subvenció pública, l’acreditació del compliment de les normes en favor de la integració dels treballadors amb discapacitat.

Compatibilitzar el treball amb la percepció de pensions no contributives d’invalidesa.

Actualitzar les subvencions als Centres especials de treball per compensar l’alça del salari mínim.

Complir amb el finançament que s’estableix per a la llengua de signes catalana a la Llei estatal de 27/2007, de 23 d’octubre, per la qual es reconeixen les llengües de signes espanyoles i es regulen els mitjans de suport a la comunicació oral de les persones sordes, amb discapacitat auditiva i sordcegues.

Impulsar la figura de l’assistent personal com a eina necessària de vida independent.

Garantir l’accés gratuït universal a productes d’higiene menstrual, anticonceptius hormonals i preservatius, entre altres, per a les

Reclamar més recursos per a la sanitat catalana davant la situació d’infrafinançament crònic que aquesta pateix i tenint en compte el dèficit fiscal que hi ha amb l’estat.

Reclamar la transferència a la Generalitat d’aquells immobles destinats a hospitals, ambulatoris o serveis socials, com ara els Hospitals de la Vall d’Hebron i de Bellvitge a Barcelona o l’Hospital Josep Trueta a Girona,...

Exigir al Gobierno el pagament del telèfon d’atenció́ a la salut mental, a través del CATSalut, com a eina imprescindible per revertir l’actual problemàtica entre els joves després de la pandèmia de la Covid.

Poder ampliar el nombre de places MIR per poder abastir de metges especialitzats els sistema públic de salut a Catalunya.

Reformar la Llei d’Ordenació de les Professions Sanitàries (LOPS), que després de 20 anys ha quedat obsoleta: cal revisar les competències professionals (quan es va fer hi havia llicenciats i diplomats, i ara tots són graduats) i cal introduir-hi noves professions (Bioenginyers, bioinformàtics, etc...)

Mantenir la lluita per aconseguir que l’Estat retalli els terminis d’incorporació dels medicaments ja aprovats per la UE al sistema públic de salut, especialment en els casos de persones que pateixen un càncer metastàtic que pot reduir dràsticament la seva expectativa de vida.

Potenciar la formació dual adaptada a la nostra estructura empresarial, principalment de pimes i d’activitats industrials i de serveis

Estendre la formació dual a més empreses i sectors contribuirà a aquesta finalitat, fomentant la creació d’un contracte d’aprenentatge.

Mitjançant polítiques actives, exigir la regulació a nivell laboral dels estudiants en pràctiques de FP superior i que aquests puguin formar-se en les empreses durant períodes estivals per exemple.

Garantir i promoure la FP Dual a tot el territori català̀.

Millorar l’accés del jovent a una informació assequible, innovadora i incentivadora sobre el mercat de treball i la seva prospectiva ocupacional. Incloure la formació per a l’autoocupació i l’activitat emprenedora, des dels nivells educatius més bàsics.

Cal incrementar els pressupostos públics destinats a educació, amb una quàdruple finalitat:

L’educació dels infants de 0 a 3 anys ha de tenir finançament públic estatal

Cal universalitzar la gratuïtat de l’ensenyament postobligatori (1618 anys) a tot el servei d’educació de Catalunya.

Cal regular la carrera professional docent i el sistema d’ingrés a la professió docent mitjançant un període d’acreditació de pràctica docent (MIR docent) per accedir a la professió, en centres públics i concertats.

Recuperació del projecte de llei d’ensenyaments artístics, que urgeix per racionalitzar i professionalitzar-los en el sistema educatiu, donant una oportunitat essencial i imprescindible a artistes i creadors.

Actualització dels mòduls de l’ensenyament concertat, adequantlos als costos reals.

Ens comprometem a defensar la immersió lingüística com a eina de cohesió social.

Protegir jurídicament el model d'escola en català per evitar la ingerència dels tribunals i garantir l’ensenyament en català, com també el seu aprenentatge, a tots els territoris on és llengua pròpia.

S’han de potenciar els acords entre universitats i empreses (formació dual universitària) per a l’expedició conjunta de títols i el reconeixement acadèmic de les pràctiques no laborals.

Incloure la llengua catalana a la plataforma OLS (Online Lingüístic Support) per tal de garantir que els estudiants universitaris puguin dur a terme els seus projectes de mobilitat internacional en la llengua pròpia del país.

Protegir l’autonomia universitària i el model català de recerca, pilars que han permès situar el sistema català com a capdavanter a l’Estat.

exigir al Govern de l'Estat l'eliminació de la taxa de reposició que impedeix el necessari relleu generacional a les universitats catalanes, i els redueix la seva autonomia.

La inversió en universitats avui representa el 0,40% del PIB, s’ha d’incrementar fins al 0,60% del PIB en cinc anys,

Garantir la formació conscient en matèria de benestar animal del personal docent i investigador en l'àmbit científic.

Som partidaris d’impulsar beques remunerades de “segona oportunitat”, per a joves sense treball i sense estudis, condicionades als resultats acadèmics i que promoguin la tornada al sistema educatiu.

Així mateix, establir beques per a pràctiques no laborals en empreses i entitats sense ànim de lucre per un període màxim de sis mesos (prorrogables per tres més), beques amb remuneracions equivalents al 50% del SMI per a joves amb titulació o sense, i bonificar la conversió de les pràctiques en contractes laborals estables.

Exigim de nou al Govern de l'Estat el traspàs de la competència i els fons de les beques i ajuts a l'estudi per tal de revisar el conjunt del sistema de beques i ajuts de l’educació́ superior amb l'objectiu de potenciar l’accés dels i les estudiants, que es troben en una situació́ de vulnerabilitat mitjançant la implementació́ progressiva d'un sistema de beques salari.

Exigir de nou al Govern de l'Estat el traspàs de la competència i els fons de les beques i ajuts a l'estudi per tal de revisar el conjunt del sistema de beques i ajuts de l'educació superior amb l'objectiu de potenciar l'accés dels i les estudiants que es troben en una situació de vulnerabilitat mitjançant la implementació progressiva d'un sistema de beques salari.

Urgeix adaptar la fiscalitat a un model de fiscalitat verda, sense incrementar la pressió fiscal global.

Impulsar el desenvolupament de l’economia circular a tots els processos productius, fomentant la minoració de residus, l’ecodisseny, l’eficiència energètica i de materials

Impulsar el compliment i establiment de compromisos europeus i internacionals de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH).

Promoure la transparència de les grans empreses i empreses cotitzades per informar del riscos relatius al canvi climàtic de les activitats que desenvolupen.

Impulsar mesures de suport als sectors ambientals i a la creació d’ocupació en l’economia verda

Millorar la qualitat de l’aire. Disminuir les emissions de NOx i de partícules, amb mesures relatives ala mobilitat i a la millora productiva dels sectors industrials.

Impulsar mesures que fomentin models de producció i consum que ens permetin frenar el volum creixent d’envasos, una gestió eficient i optimitzada dels recursos i la minimització en la producció de residus

Impulsar sistemes de devolució, dipòsit i retorn (SDDR) d’envasos, després d’avaluar i testar la seva viabilitat d’implantació.

Seguim exigint que ni el consumidor ni el contribuent hagin d’assumir les indemnitzacions pagades per l’Estat a les grans empreses elèctriques mentre aquestes han obtingut beneficis rècord per l’escalada de preus.

Potenciar la biomassa i el treball als boscos com a font d'energia renovable i de prevenció d'incendis forestals

Establir una estratègia per electrificar la demanda com a mecanisme d’arribar ràpidament a disposar d’una demanda lliure d’emissions de GEI.

Activar un Pla de Renovació i rehabilitació energètica d’edificis amb especial atenció a les llars on visquin persones vulnerables.

Revertir tarifes d’accés elèctric que penalitzen a les nostres Pimes i fàbriques que alimentant-se a tensió de 25 kV han de pagar peatges superiors

Promoure la instal·lació massiva de fotovoltaica particular, eliminant les barreres administratives i tècniques.

Que el MITERD delegui en les comunitats autònomes que estan per sota els objectius del PNIEC, la capacitat per convocar i celebrar per elles soles subhastes de capacitat sobre nusos de transport dins del seu territori.

Per les llars amb plaques solars, calcular el balanç energètic instantani de manera que les llars només paguin la diferencia entre el produït i el consumit.

Revisar el model d'explotació (concessió, taxes i tràmits) dels petits salts d'aigua (<1MW) per a facilitat el retorn a producció dels que s'han deixat d'explotar per no ser rendibles.

Promoure que els beneficis que derivin de la generació elèctrica renovable s’utilitzin a les comarques on s’implantin, d’una forma acordada amb els representants polítics locals

Aprovar immediatament la regulació sobre comunitats energètiques sense deixar-se de transposar res de la Directiva.

Establir un preu de l’electricitat no lineal amb tres trams de consum que afavoreixi el dret al subministrament elèctric bàsic a preus assequibles i penalitzi per contra el sobreconsum

Generar instruments selectius d’accés al finançament de les famílies de menor potencial econòmic per a l’execució de millores energètiques i generació renovable amb garantia sobirana

Escometre per via pública o en col·laboració publicoprivada les inversions en acumulació elèctrica en centrals reversibles partint d’embassaments existents.

Treure a la nuclear i la gran hidràulica de la subhasta elèctrica i tancar contractes a llarg termini.

Crear un mercat català de contractació d’energia elèctrica a termini.

Crear un fons de garantia per a la protecció dels consumidors vulnerables amb càrrec als Pressupostos Generals de l’Estat i transferir la seva gestió a la Generalitat que permeti que no es produeixin talls de subministrament elèctrics o de gas a les persones amb vulnerabilitat energètica.

Fomentar la recerca i la inversió en sectors estratègics com ara les energies renovables, la qualitat de l’aire, l’eficiència energètica, les tecnologies de l’aigua i la gestió dels residus.

Impulsar mesures per incrementar decididament el percentatge de producció energètica renovable.

Promoure l’eficiència energètica en tots els àmbits, especialment en la indústria, el transport i la llar.

Reclamar la promulgació d’una nova Llei d’aigües que permeti a la Generalitat la gestió integral de totes les conques de Catalunya, inclòs el tram català de l’Ebre

Presentar un inventari que contingui les concessions de l’ús de l’aigua i d’obres hidràuliques a assumir.

Exigir a l’Estat espanyol la derogació del Real Decret que fixa els cabals mínims a la desembocadura de l’Ebre

Exigir la rectificació del Real Decret que ha aprovat el Pla Hidrològic del Ebre a la seva desembocadura per garantir el cabal suficient per a la conservació física del Delta de l’Ebre

Eliminar el cànon de control d’abocaments a l’Ebre que cobra actualment la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre.

Potenciar els projectes de modernització de regadius, per optimitzar l'ús de l'aigua i augmentar la productivitat i la competitivitat de les explotacions agrícoles.

Flexibilitzar les normes de les tanques controlades de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) al riu Segre, per permetre una millor gestió del cabal.

Exigir la modificació del cabal ambiental establert en el Pla hidrològic de la conca de l’Ebre i la revisió del Reglament de la Planificació Hidrològica perquè garanteixin els nivells de conservació dels hàbitats d’interès comunitari

Compliment de les inversions pendents del Pla de Rodalies i traspàs de Rodalies: farem un sistema ferroviari que funcioni!

Compliment de les inversions pendents en carreteres i traspàs de la seva gestió: farem un sistema viari amb pagament per ús a la xarxa d’alta capacitat, que en garanteixi la millora permanent, el manteniment i la seguretat.

Unificar la gestió de tota la xarxa ferroviària de Catalunya, que serà assumida per l’ens públic Infraestructures Ferroviàries de Catalunya.

Convertir el servei de Rodalies (en línies de metro regionals amb les comarques del Garraf, Maresme, Bages, Osona, Maresme, Vallès Oriental i Occidental.

Reivindicar el ple compliment del pla acordat el 2004 d’eliminació de passos a nivell a Catalunya i que havia d’estar enllestit el 2010.

Executar l’Agenda Catalana del Corredor Mediterrani, que inclou els accessos ferroviaris al port de Barcelona, els accessos ferroviaris al port de Tarragona, el tercer fil entre el límit administratiu amb el País Valencià i Castellbisbal

Finalitzar el projecte de l’estació intermodal de la sagrera a Barcelona conjuntament amb el projecte de construcció i rehabilitació del seu entorn.

Impulsar el Pacte per a les infraestructures del Camp de Tarragona que inclou la millora dels trens regionals, la millora de l’accessibilitat a l’aeroport de Reus, la implantació́ del tren-tramvia des de Cambrils i Salou fins a Tarragona i Reus

Mentre els catalans paguem impostos a l’Estat, reclamar un augment de la contribució de les aportacions de l’Estat a l’Autoritat del Transport Metropolità per a situar-les, almenys al mateix nivell que les de la Generalitat

Reclamar que l’Estat contribueixi al finançament dels consorcis de transports de Girona, Lleida i Tarragona.

Crear nous serveis regionals d’alta velocitat de Catalunya entre les diferents capçaleres de demarcació.

Revisar el marc normatiu per fomentar els desplaçaments amb bicicleta i per augmentar la seguretat dels ciclistes

Implementació́ del sistema de pagament per ús a totes les vies, un nou sistema de mobilitat intel·ligent i sostenible socialment i ambientalment, basat en una Directiva europea i en el principi de qui usa i contamina, paga.

Donar prioritat a la finalització́ d’obres que s’estan executant des de fa molts anys, com els accessos viaris i ferroviaris al port de Barcelona, la Ronda Nord entre Terrassa i Olesa de Montserrat

Establir un pla d’urgència d’inversions en manteniment de l’actual xarxa estatal de carreteres, per pal·liar el dèficit d’inversions i de despeses en manteniment dels darrers anys

Cal una aposta decidida pel desplegament territorial de mòduls de càrrega de vehicles elèctrics per satisfer la demanda present i futura d’energia pel vehicle elèctric.

Corregir les ineficiències del servei de rodalies de RENFE. Exigint la inversió estatal que s’ha vingut escatimant any rere any.

Promoure un pla de reconversió del parc de vehicles de més de 10 anys per vehicles menys contaminants i elèctrics

En seguretat vial, ens cal una normativa específica relativa a l’ús dels nous vehicles de mobilitat personal (VMP) en la via pública que sigui la base jurídica de referència per les noves modalitats de mobilitat personal i que estableixi quins d’aquests vehicles han de disposar d’una assegurança obligatòria enfront de tercers.

Reclamar finançament per al transport públic, de manera que es garanteixi la previsibilitat i suficiència de recursos a les administracions territorials competents.

Establir protocols de coordinació, similars als que hi ha amb França, per mantenir la col·laboració en incendis forestals transfronterers.

Modificar la llei de costes actual per evitar que molts clubs de vela catalans hagin de deixar de desenvolupar les seves activitats com a conseqüència de la limitació a 300 metres quadrats de les dimensions que ocupen aquests clubs a les platges.

Reclamar la distribució territorial entre les comunitats autònomes i l’increment de les partides destinades a conservació i protecció del medi natural.

Impulsar mesures tendents a preservar i recuperar els ecosistemes marins del Mediterrani i a millorar a seva situació en general, l’avaluació dels impactes, l’anàlisi de vulnerabilitat i les mesures d’adaptació dels citats ecosistemes al canvi climàtic.

Pacificació de l'ús de la pirotècnica, mitjançant un canvi normatiu que prioritzi l'ús de pirotècnica insonora, evitant els perjudicis que s'ocasionen a animals de companyia, fauna silvestre, i persones amb determinades malalties.

Desenvolupament normatiu en la gestió del rescat d'animals que es trobin en llocs on s'escau la competència estatal:

Garantir la dotació de fons estatals establerts per la legislació espanyola per a l'execució del cobriment de les línies elèctriques d'alta i mitja tensió, per tal de donar compliment a les normes autonòmiques de protecció de l'avifauna al cablejat elèctric.

La modificació de la Llei 7/2023, de Protecció dels drets i el benestar dels animals, suplint les mancances que han quedat fora de regulació en la seva aprovació, com la protecció dels gossos de caça.

Treballar per una regionalització efectiva dels fons de la Política Agrària Comuna (PAC 2021-2027), per aconseguir que els plans estratègics s’estableixin a nivell territorial

El govern espanyol s’ha de fer càrrec del 5% de reducció del pressupost de la PAC pel període 2021-2027

Addicionalment el govern de l’Estat ha de tornar a finançar el 75% dels fons de la PAC 2014-2020 al Pla de Desenvolupament Rural de Catalunya

Defensar que el pagès genuí, de cara a rebre els ajuts UE, sigui aquell que té com a mínim un 25%d’ingressos agraris respecte els total de l’activitat agrària

Cal garantir més i millor l’entrada pels punts fronterers de productes provinents de l’exterior i especialment dels provinents de països tercers.

Impulsar mesures de suport al sector de la producció de la fruita dolça i cítrics a Catalunya per ajudar a fer front a la crisi de preus que pateix el sector fructícola

Agilitzar els tràmits i els pagaments de les ajudes concedides als agricultors, ramaders i pescadors, tant a nivell estatal com europeu, per garantir la seva viabilitat econòmica i social.

Establir un sistema de devolució trimestral de l'IVA en les explotacions agrícoles, per reduir la càrrega fiscal i millorar la liquiditat dels productors.

Revisar i potenciar la llei de la cadena alimentària, per garantir un repartiment equitatiu del valor afegit entre els diferents agents del sector i evitar les pràctiques abusives o deslleials.

Posposar gradualment l’obligació d’haver de presentar el Quadern Integrat d’Explotació (QIE), amb la finalitat de poder acompanyar adequadament el sector en la seva adaptació digital

Flexibilitzar els requisits (sobretot ambientals) de la nova Política Agrària Comuna (PAC) dins la forquilla prevista per la Unió Europea (UE), per tal de no dificultar-los encara més la seva lluita contra les conseqüències de la sequera.

Impulsar ajuts per al sector, especialment enfocats a contrarestar les pèrdues de collites degudes a la situació de sequera, i a fomentar la innovació i la sostenibilitat en el camp .

Prohibició del transport marítim internacional d'animals vius destinats al consum o a la ramaderia, seguint les recomanacions de l'informe de 17/04/2023 del Tribunal de Comptes Europeu.

Relaxació de les normes de vigilància epidemiològica per als centres de manteniment d'animals habitualment dins de la cadena de producció però que queden fora de la mateixa.

Vetllarem per l'impuls dels plans de la UE per tal de fomentar i normalitzar un sistema alimentari més sostenible, que progressivament consolidi la substitució de la dieta per productes plant based.

Reforma de les normes reguladores del benestar dels animals a la seva explotació, transport i sacrifici.

Recolzarem la millora de les condicions de vida dels animals inclosos a la cadena de producció: el trànsit a un sistema lliure de gàbies, la prohibició de sacrifici d'aus en un dia, limitar les macrogranges i producció intensiva de cria d'animals.

Recolzarem el tancament de les granges pelleteres i de producció de foie gras, per tractar-se de dues activitats no imprescindibles i d'una extrema crueltat en la seva producció

Donar suport a les confraries de pescadors i als seus acords de pesca marítima vigents per garantir la sostenibilitat econòmica i mediambiental del sector.

En la pesca de proximitat, defensar una nova redistribució dels fons pesquers perquè hi hagi un major equilibri amb la qual cosa la flota mediterrània de proximitat pugui obtenir més ajudes per portar endavant la seva activitat.

Revisar el pla multi anual (MAP) i el pla de gestió d’encerclament de les poblacions de peixos, amb el consens dels pescadors i la flota pesquera

Exigir la transferència de recursos suficients per abordar estratègicament la problemàtica de la desertització comercial en el territori de Catalunya

La Generalitat de Catalunya ha de ser el gestor de les principals infraestructures de titularitat estatals de transport i comunicacions a Catalunya. Un dels elements de la propera legislatura ha de consistir a negociar el canvi de titularitat de totes elles.

Traspàs dels aeroports de Barcelona, de Girona, de Reus i de Sabadell

Traspàs dels ports de Barcelona i Tarragona: infraestructures clau per la competitivitat del país que han d’estar plenament gestionades des de Catalunya.

Traspàs del Consorci de la Zona Franca: farem una autoritat única per la gestió del port i de la zona franca.

Implantar un model de gestió aeroportuària propi de Catalunya, amb un impacte més directe sobre l’economia i la població catalana, capaç de potenciar els vols continentals i intercontinentals.

El model ha de ser de gestió individualitzada dels quatre aeroports d’interès general amb seu a Catalunya (Barcelona - El Prat, Girona - Costa Brava, Reus i Sabadell), la Generalitat es subrogarà en la posició de l’Estat espanyol en la titularitat dels quatre aeroports

Assumir les competències estatals en aviació civil, regulació tarifària i de navegació i seguretat aèries i crear una nova administració aeroportuària encarregada de gestionar aquestes competències.

Reclamar la transferència de la titularitat i l’administració́ de la totalitat de la xarxa ferroviària que transcorre per Catalunya, conjuntament amb els fons suficients per poder realitzar les inversions necessàries

Traspassar al titularitat i gestió́ dels Ports de Barcelona i Tarragona, i que els beneficis que aquests ports generen es quedin al nostre país

La promulgació d’una nova llei de ports que transfereixi a la Generalitat les competències de les capitanies marítimes, de la gestió de la marina mercant, de l’abanderament de vaixells i dels senyals marítims.

Assumir la competència del transport de viatgers i mercaderies d’abast nacional, internacional i de la Unió Europea, amb adhesió als tractats internacionals vigents.

Assumir la titularitat de la xarxa viària que avui gestiona l’Estat espanyol i que presenta una gran varietat de tipologies i formes de gestió

Transferir totes les competències en matèria de protecció d’infraestructures crítiques, els serveis bàsics i la Ciberseguretat de l’administració pública, les empreses, els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya.

És la Generalitat qui ha de gestionar els fons destinats a la prevenció de riscos laborals, d'acord amb la llei. Cal fer efectiva la corresponent transferència.

No té sentit que les mutualitats laborals mantinguin una dependència estatal, cal procedir al seu traspàs a la Generalitat.

Exigir la retirada de tots els recursos d’inconstitucionalitat presentats pel Govern central contra lleis i decrets llei catalans

Transferir a Catalunya la inspecció sanitària en origen, o en ports i aeroports, ja que ha de ser l'Administració catalana l’encarregada de garantir la seguretat alimentària

Recuperar per a la Generalitat les competències exclusives en matèria de comerç interior, equipaments comercials i horaris comercials per preservar el model comercial català.

Hi ha competències en política industrial que corresponen a la Generalitat i que l’Estat mai ha transferit. Mentre l’statu quo no variï, cal fer la transferència de responsabilitats i recursos en:

Recuperar aquelles competències que les successives legislacions energètiques derivades de la recent crisi energètica han aprofitat per a recentralitzar competències que havien estat cedides des de fa molt anys.

La Generalitat ha de tenir la plena competència per a gestionar amb tots els efectes l’activitat de distribució d’energia al territori

Atorgar a la Generalitat la plena i única competència en xarxes tancades que estigui íntegrament dins del territori català.

Atorgar a la Generalitat capacitat regulatòria en matèria d’acumulació de fins a 50 MW.

Atorgar a la Generalitat el caràcter vinculant en l’aprovació de projectes de demanda, generació i acumulació de més de 50 MW.

Restablir les competències de l’Administració local en matèria de serveis socials, derogant les disposicions de la LRSAL que redistribueixen les competències en matèria de serveis socials contràries a l’autonomia local

La Generalitat ha de poder fer la gestió, el seguiment i l’avaluació del Fons d’Ajut Europeu per a les Persones més Desafavorides (FEAD 20142020).

La Generalitat ha de recuperar les competències per tramitar adopcions internacionals a Catalunya d’acord amb la legislació catalana tal com va fer fins el 2015, moment en el qual es va centralitzar la competència.

Transferir les competències de la seguretat social al govern de Catalunya: Alhora que treballem per la independència de Catalunya, cal treballar per millorar el poder polític del Govern.

Cal derogar la llei 43/2015 del Tercer Sector d’Acció Social atès que vulnera competències de la Generalitat relatives al tercer sector i discrimina les entitats que actuen només a Catalunya. Així mateix, derogar la llei 45/2015 del voluntariat pel mateix motiu.

El Govern de l’Estat ha de complir les sentències del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem Respecte a la transferència a la Generalitat de la gestió dels recursos destinats a finalitats d’interès social i mediambiental relatius al 0,7 % de l’IRPF.

La Generalitat ha de recuperar la gestió dels funcionaris locals amb habilitació estatal.

cal desenvolupar les previsions estatutàries i donar lloc a la creació del Consell de Justícia de Catalunya.

D’acord amb les previsions de l’article 95 del EAC el TSJC de Catalunya s’ha d’establir com la darrera instància jurisdiccional a Catalunya en tots els ordres jurisdiccionals.

correspon el complet traspàs de tot el personal i mitjans vinculats a l’administració de justícia,

Introduir la codecisió en aquest àmbit requerirà la modificació de la LOPJ i la Llei de demarcació i planta judicial.

Registre civil. Executar el traspàs de les funcions i mitjans personals del registre civil i el traspàs de l’edifici del Registre Civil de Barcelona (Palau de Medinaceli).

La nostra iniciativa suposa canviar la Llei de Bases de Règim Local perquè la creació dels llocs, la seva classificació, supressió, l'oferta pública d'ocupació, la selecció, provisió i situacions administratives siguin competència de la Generalitat.

Creació d'una nova llei, o modificació de l'actual, que blindi les competències en Protecció Civil i que permeti desenvolupar un Sistema de Protecció Civil propi.

Blindar el model dual de Bombers que disposa Catalunya davant d’ingerències i intent centralitzadors per part del govern espanyol.

Tornar a situar el Servei Meteorològic de Catalunya com a Institut de referència per al que fa a la presa de decisions davant de situacions de risc meteorològic o d’activació de plans d’emergència, fent que aquesta només depengui de la Generalitat de Catalunya i no de l’AEMET.

Reconèixer la competència de les federacions esportives catalanes per signar convenis amb altres federacions autonòmiques per competir dins de l’estat

Modificar la representació de l’esport català dins de les federacions espanyoles tenint en compte el pes de les llicències aportades des de Catalunya.

Respectar la legislació catalana sobre professions de l’esport entenent que forma part, també, de les nostres competències, en línia del que ja va sentenciar el TC al respecte.

Exigir la derogació de les modificacions normatives que han reduït les competències de la Generalitat en matèria de medi ambient i han materialitzat un model d’estat més centralitzat

Amb aquesta finalitat, la gestió i distribució de la recaptació del 0’7% de la declaració de l’IRPF hauria de correspondre a la Generalitat.

La Generalitat ha de disposar de més recursos i de més competències per exercir la política fiscal i pressupostària.

Aplicar el principi d’ordinalitat per tal d’invertir la injusta discriminació que el sistema de finançament atorga a Catalunya:

Compensar la Generalitat per la insuficiència de recursos que ha patit des del 2014.

Incorporar la variable “cost de la vida” en el càlcul de les necessitats de recursos de cada territori.

Proposem la condonació del FLA.

L’Estat ha d’invertir a Catalunya en funció del pes del PIB català respecte del PIB estatal (al voltant del 19%), tal com estableix l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Si l’Estat no executa les inversions pressupostades a Catalunya, ha d’establir les pertinents compensacions.

L’Estat ha de pagar immediatament el deute que manté amb la Generalitat de 759M€ corresponents al que estableix la Disposició Addicional 3a de l’Estatut aplicat a l’any 2008.

L’Estat ha de pagar també el deute de 3.052 M€ corresponent a la mateixa Disposició aplicada al període 2009-2013.

Pagament dels imports pendents pel dèficit d’inversions en infraestructures segons el que preveu la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut de Catalunya.

En el cas de Catalunya, les inversions de l’Estat s’han de situar entre el percentatge de població (prop del 16 %) i el percentatge d’aportació al PIB (19 %)

Exigir el compliment del decret del 2010 sobre el traspàs dels serveis de Rodalies i Regionals perquè la Generalitat pugui finançar el dèficit operatiu anual dels serveis, entre 130 – 170 M€.

La Generalitat ha de tenir la titularitat de tots els impostos suportats a Catalunya, i subsidiàriament i temporal, fins a l’assoliment d’aquest objectiu, l‘Estat ha de traspassar o delegar a la Generalitat les competències normatives i de gestió dels mateixos..

L’Agència Tributària de Catalunya ha de poder recaptar, gestionar, liquidar i inspeccionar tots els tributs generats a Catalunya.

Instar a la restitució de les aportacions pressupostàries de l’administració central a la Generalitat per al desenvolupament de polítiques sectorials i exigir que tots els programes de subvencions siguin territorialitzats en funció del pes de la població o de la aportació de PIB català.

L’Estat ha de transferir el 100% del finançament de les despeses de gestió d’aquelles prestacions que l’Estat ha delegat a la Generalitat (com ara les dues modalitats de pensió no contributiva).

és necessari revisar i millorar el finançament local i dotar-lo dels recursos necessaris per poder fer

Recuperació de la Cooperació Econòmica Local. Plantejarem la

En la revisió del finançament local, l’Estat ha de compensar als ajuntaments per les pèrdues fiscals que els ha suposat la modificació del Impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana quan la transmissió no comporta plusvàlua.

seguirem reclamant que l’Estat els 800 MEUR per al finançament dels Mossos d’Esquadra, acordats per la Junta de Seguretat, però no pagats.

Reclamar la distribució territorial entre les comunitats autònomes dels recursos destinats a materialitzar polítiques de recerca, mitigació i adaptació al canvi climàtic.

Reclamar que es portin a terme les inversions en infraestructures ambientals i s’executin els projectes d’obres de millora (platges, litoral, passeigs marítims, camins de ronda i passeigs fluvials) que Catalunya necessita i que encara depenen de l’Estat.

Junts assumeix plenament com a estratègia per assolir la plena efectivitat de la independència de Catalunya l’enfrontament amb l’Estat espanyol. Un enfrontament que ha de tenir caràcter pacífic, democràtic i no violent

Defensarem que una Europa que defensi el dret a l’autodeterminació com a mètode democràtic capaç de resoldre conflictes territorials, serà una Europa més forta en la seva dimensió geopolítica.

L’adhesió al sistema de les Nacions Unides, amb l’objectiu de respectar i mantenir tots els compromisos i obligacions internacionals contrets pel Regne d’Espanya i que actualment estan en vigor a Catalunya.

Seguir impulsant la participació oficial internacional de les seleccions i dels esportistes catalans sense haver de comptar amb l’autorització del CSD. I promoure, alhora, el reconeixement i la integració de les federacions catalanes en les respectives federacions internacionals.

Impulsar el reconeixement i la integració del Comitè Olímpic de Catalunya, com a membre de ple dret en el Comitè Olímpic Internacional

modificar l’article 231 de la Llei orgànica del Poder Judicial de forma que es substitueixi la regulació actual per una altra que prevegi expressament que els procediments judicials hauran de passar a realitzar-se en la llengua oficial pròpia de la comunitat autònoma quan així una de les parts ho sol·liciti.

Aquesta modificació inclourà el deure de jutges i personal de l’administració de justícia d’acreditar una competència lingüística suficient en les llengües oficials dels territoris on desenvolupin la seva activitat

La llengua catalana ha de tenir la consideració de llengua oficial a la UE i l’estat espanyol ha de complir amb les disposicions que l’obliguen a treballar-hi segons l’Estatut d’Autonomia.

Modificar la Llei General de Comunicació Audiovisual per modificar els percentatges de la quota europea en llengua catalana i la finançament de l’obra europea.

Cal que el govern espanyol torni a publicar, amb cost íntegre a càrrec de l’Estat, el BOE en català, eusquera i gallec.

Exigir al govern espanyol que reclami l’oficialitat del català a la Unió Europea, especialment ara que Espanya ocupa la Presidència del seu Consell.

Garantir el compliment de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRoM), que té com a objectiu protegir les llengües històriques que no tenen caràcter oficial a Europa.

Especialment, modificant la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ) per establir el català com a requisit per treballar en la justícia a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, i garantir que la ciutadania pugui triar la llengua dels procediments judicials.

Assegurar la disponibilitat lingüística dels webs, els butlletins i les publicacions de l’Estat (com el BOE) en català, sense establir diferències entre català i valencià, i eliminar qualsevol obstacle jurídic que pugui posar en dubte la unitat de la llengua.

Condicionar els suports al govern espanyol perquè es compleixi el que preveu la Llei general de comunicació audiovisual en matèria lingüística, que estableix quotes d’emissió a les plataformes i a RTVE, i inversió en producció en llengües oficials diferents del castellà.

Revisar, des del punt de vista lingüístic, totes les normatives aprovades per l’Estat.

Modificar el reglament intern del Congrés per permetre l'ús de les llengües oficials diferents del castellà en les sessions plenàries i a les comissions.

el primer dels compromisos a assumir en la propera legislatura ha de ser acabar amb la vulneració de drets fonamentals a l’Estat espanyol i molt concretament en relació a l’independentisme

Continuar denunciant sistemàticament amb preguntes orals i escrites, en les compareixences dels mandataris europeus i dels ministres i autoritats espanyoles l’incompliment de l’Estat espanyol de les resolucions dels diferents organismes internacionals i de la Unió Europea

Junts ja ha presentat una iniciativa per modificar la LOPJ de forma que es forci la renovació del CGPJ destituint els seus membres quan finalitzin el seu mandat.

Cal tornar a posar la reforma del Tribunal de Comptes sobre la taula i, davant la previsible negativa, portar la posició de l’estat espanyol davant dels organismes internacionals i europeus.

Cal plantejar la reversió de la reforma de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional aprovada el 2015

Dedicació de grups judicials específic i amb la formació necessària per tal de poder gestionar de forma efectiva els casos derivats de l’ús inadequat de IA des d’un principi

En compliment de l’establert a la Llei 10/2012, relativa a les taxes a l’àmbit de l’Administració de Justícia, la recaptació íntegra de l’Estat a Catalunya en concepte de taxes judicials s’ha de transferir a la Generalitat per tal que aquesta pugui destinar-la a assistència jurídica gratuïta.

Cal actualitzar els mòduls i incloure nous mòduls per a les TIC i per les despeses en recursos humans.

L’actual sistema de gestió dels comptes, en mans exclusives de l’Estat, va en detriment de les competències de la Generalitat en matèria d’Administració de Justícia, ja que la gestió dels mitjans materials d’aquest servei hauria també de comportar a més de l’exercici de la despesa, la percepció dels ingressos corresponents a la gestió.

Junts per Catalunya vetllarà per preservar aquesta competència i estendre la justícia de proximitat arreu del territori català.

Cal impulsar les reformes per a preservar el secret de les actuacions judicials per tal d’afavorir el dret de tot encausat a un judici amb totes les garanties.

Promoure els canvis legislatius per al reconeixement de la mediació i els ADR en la solució judicial dels conflictes, així com que els acords de mediació i ADR puguin ser homologats judicialment si les parts ho demanen.

cal també establir per llei el reconeixement d’honoraris equivalents pels advocats i procuradors (especialment en torn d’ofici) quan intervenen en aquests tipus de procediments

Segueix vigent la llei de secrets oficials franquista. Cal exigir una nova legislació que doni transparència a la corrupció i als crims d’Estat dels darrers decennis.

cal continuar exigint que el Govern incorpori en l'informe del Ministeri de Justícia sobre l'activitat judicial a l'estat espanyol que anualment tramet al grup GRECO, les dades sobre l'activitat judicial del Tribunal de

cal derogar els articles que permeten la inelegibilitat sobrevinguda de representants electes sense sentència ferma (articles 6.2 apartat b i 6.4 de la Llei reguladora del règim electoral).

Continuarem treballant per fer facilitar i adaptar el vot dels residents a l’exterior a la utilització dels mitjans tecnològics adequats.

Impuls i desplegament d’infraestructures tecnològiques per facilitar el desplegament del vot electrònic a Catalunya.

Avançar cap al reconeixement del dret de vot als setze anys. Instem el Govern a exigir a l'Estat una reforma de la LOREG per fer realitat una equiparació́ justa de drets i deures de les persones joves d'entre 16 i 18 anys, estenent el dret a sufragi a aquesta edat.

Cal plantejar la reforma del reglament del Congrés per posar en evidència aquesta disfunció de la cambra que limita els drets polítics dels diputats i les diputades.

Potenciar la interoperabilitat de les administracions amb l’objectiu de reduir el cost administratiu i facilitar els tràmits als ciutadans.

Simplificar i agilitzar els procediments i els tràmits administratius.

Cal incorporar clàusules socials (contractes reservats i criteris de valoració que incorporin el benefici social) en els plecs públics de compres i contractacions.

Cal derogar la Llei de Reforma i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL).

Cal promoure les modificacions legislatives necessàries per reconèixer al col·lectiu dels funcionaris de presons catalans la condició d’agents de l'autoritat. Cal també millorar les seves condicions laborals

Cal posar en evidència aquesta mancança d’origen del règim polític-constitucional espanyol homologant la llei de memòria espanyola amb lleis d’altres països (Alemanya, Argentina, etc.) amb un passat dictatorial.

la cessió a la Generalitat de Catalunya l’edifici de la Comissaria de la Policia Nacional de Via Laietana (Barcelona) per ubicar-hi la seu del Memorial Democràtic

Recuperació del patrimoni espoliat per l’Estat: Ateneus, Fons de la Generalitat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, Papers de Salamanca, Arxiu d’Àvila.

cal continuar mantenir en la reforma de la llei mordassa les línies vermelles de les bales de goma, les devolucions en calent en frontera i l’objectivació de les sancions per desobediència i falta de respecte.

Vetllarem perquè Guàrdia Civil i Policia Nacional deixin d’exercir a Catalunya les competències que ara exerceixen, que seran assumides pels cossos de seguretat catalans.

El PSOE es va comprometre a derogar-la, però no ho ha fet. En el futur immediat, cal fer-ho.

Derogar la prohibició estatal de mancomunar el servei de Policia Local.

Que l'estat traspassi la titularitat de l'edifici de la Prefectura Superior de Policia de Catalunya de Via Laietana a la Generalitat de Catalunya.

Assumir per part del Cos de Mossos d'Esquadra de les competències en control d'armes i explosius.

Aconseguir els acords necessaris perquè els mossos puguin realitzar les seves competències en l’àmbit internacional.

Es per això que cal que, també, s’assumeixin les competències sobre salvament marítim que actualment exerceixen el SEPRONA i el Servei Marítim.

Desenvolupar les Organitzacions Locals de Defensa Civil, on s'integraran els ADF i les associacions locals de Protecció Civil a nivell nacional.

Incorporar i desenvolupar la resiliència en el model de protecció civil i emergències del país

Cal proposar una reforma d’aquest delictes d’acord amb els estàndards europeus en matèria de corrupció (delicte de malversació) i ordre públic (delicte de desordres públics).

D’acord amb mandat del Parlament de Catalunya, la resolució del conflicte amb Espanya passa per l’amnistia per a tots els represaliats i represaliades.

Cal tornar a plantejar la derogació d’aquest article i, davant la previsible negativa, portar la posició de l’estat espanyol davant dels organismes internacionals i europeus.

Incloure en la legislació processal per tal que en casos de violència masclista la declaració de les dones i la dels menors sigui prova preconstituïda.

Cal modificar el Codi Penal per combatre la reincidència en els furts per fer front al clima d’inseguretat ciutadana

Cal reformar el tractament legislatiu i reglamentari penitenciari dels presos amb problemes psiquiàtrics

Reforma del Codi Penal per tal d'ampliar els tipus delictius sobre els animals adaptant-los a la realitat, i suplint les mancances de la darrera reforma, com per exemple en relació amb l'abús sexual dels animals i els rangs de les penes per als tipus bàsics.

els mossos són la policia integral de Catalunya i per tant han de poder tenir ple accés a les bases de dades policials internacionals, per això, s’han d’incloure dins les Bases Policials Internacionals

En relació amb el bioterrorisme cal articular una estratègia ambiciosa que incorpori la revisió i actualització de l’inventari de medicaments, equips i vacunes disponibles en el marc de la política antiterrorista.

Que Catalunya pugui decidir en relació als fluxos migratoris.

L’eliminació de les devolucions en calent derogant la Disposició Addicional 10ª de la Llei Orgànica 4/2000 sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social.

Treballar per articular vies legals i segures de migració regular i mobilitat. Buscar vies de solució a les persones que es troben al territori sense la seva situació administrativa resolta.

Garantir el ple respecte als drets humans de les persones demandants de protecció internacional d’acord amb la Convenció de Ginebra del 1951.

Reclamar la interlocució directa entre el govern de Catalunya i la Comissió Europea per tal de poder complir amb els objectius europeus d’acollida de refugiats sense interferència del govern espanyol.

Treballar per impulsar polítiques en origen i una estratègia europea per donar resposta al repte dels menors no acompanyats i de les víctimes de les xarxes del tràfic de persones.

Abordar un canvi d’orientació en les polítiques d’asil i d’atenció als refugiats per articular polítiques d’obertura i acollida.

Continuar insistint en l’adopció del reglament de desenvolupament de la Llei 12/2009 de dret d’asil i protecció subsidiària a fi que desplegui els mecanismes per garantir els drets adquirits per la legislació europea.

El compliment del dret del mar que obliga a auxiliar embarcacions i a desembarcar en el port segur més proper.

Impulsar polítiques de sensibilització i prevenció sobre les violències masclistes, que incloguin un acompanyament a la víctima en tot el procés, incloent-hi formació específica per als operadors jurídics i la resta de professionals per tal d´evitar-ne la revictimització.

Impulsar la creació d’un Consell assessor en polítiques feministes i d’igualtat de gènere del Govern Espanyol, per tal de realitzar una coproducció de polítiques públiques en matèria d’igualtat de gènere amb els moviment feministes de tot Espanya.

Treballar per tal que el govern de l’Estat impulsi un pla de formació per tal que la igualtat de gènere impregni totes les polítiques públiques de manera transversal.

Treballar perquè el Govern de l’Estat impulsi polítiques per aconseguir igualtat retributiva per a treballs del mateix valor, així com la igualtat d’accés a l’ocupació a través d’una llei per fomentar la igualtat salarial i la transparència entre dones i homes.

Per la implementació de mesures de reconeixement i de reparació, a banda de les accions punitives que s´escaiguin.

Cal incrementar les deduccions per maternitat a l’IRPF, com a deducció per fill a càrrec fins als divuit anys i com a mesura específica de suport a la família.

És evident que ha de donar un salt significatiu per ser un veritable ajut per a la criança dels fills i, en un futur, tenir caràcter universal.

Ampliar el suport a les famílies i en especial, a la família nombrosa, a les famílies monoparentals, a les que tenen fills menors de tres anys i a les que tenen persones amb dependència o amb discapacitat.

Millorar la protecció social en relació amb l’exercici dels permisos i llicències per a l’atenció de responsabilitats familiars, tals com l’ampliació de la protecció durant el períodes de maternitat/paternitat, adopció i acolliment, tot eliminant el requisit del període mínim de carència de cotització a la seguretat social.

Ampliar els conceptes pels quals contemplar, en l’atenció de responsabilitats familiars, permisos per a l’atenció de fills malalts i la protecció als supòsits de risc per embaràs i risc durant la lactància.

Avançar en el debat sobre la possibilitat de regulació de la maternitat subrogada.

Implementar bonificacions del 50 % a les quotes de cotització a la Seguretat Social de les empreses amb treballadors que s’acullin a la guarda legal en benefici de la corresponsabilitat.

Equiparar les famílies monoparentals a les famílies nombroses a nivell de bonificacions, dintre de la llei de famílies.

Transferència de les competències relatives al registre d’entitats religioses que acompleixen llur activitat a Catalunya i establiment d’un mecanisme de mutu reconeixement.

Oferir oportunitats de retorn, recuperant així talent que avui marxa és un objectiu que ens proposem.

Exigim el traspàs anunciat dels habitatges propietat de la SAREB a Catalunya per tal d'incentivar l’emancipació́ dels joves a través de la seva incorporació́ al parc de lloguer assequible

Transformar el “Bono Joven” en una veritable renda per a l’emancipació́ juvenil que garanteixi l’accés a l’habitatge a tots els joves que tenen dret a acollir-s'hi, incrementant-ne el pressupost i ajustant-se a la realitat socioeconòmica de Catalunya.

Incorporar la perspectiva juvenil a totes les polítiques i normatives de l’Estat per tal d’avaluar l’impacte, d’una manera transversal, que aquestes tenen sobre la població́ jove.

És imprescindible que el mecenatge i patrocini cultural i social quedi regulat en el marc dels incentius fiscals, potenciï les entitats beneficiàries i simplifiqui el règim jurídic.

Reconèixer legalment el voluntariat esportiu com a essencial per la supervivència de l’esport base.

Més recursos per als museus catalans, especialment aquells que estan consorciats amb l’Estat com ara: Consorci del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Consorci del MACBA, Fundació Joan Miró i Fundació Mies Van der Rohe.

Reclamar que les aportacions a Barcelona en concepte de cocapitalitat no siguin discrecionals sinó consolidades.

Reprendre la Llei del mecenatge en la línia proposada per la Fundació Catalunya Cultura i la Coordinadora de Fundacions, entre d’altres, que busquen reconèixer el mecenatge, fer-jo més àgil, incrementar el percentatges de bonificació fiscal

Reprendre la Llei del Cinema defensant la presència del català, garantint mecanismes fiscals i subvencions perquè els productors independents puguin seguir apostant per fer obres en llengües cooficials.

Estatut de l’artista: el govern de l’Estat ha d’exercir les plenes competències per a una completa i total resolució dels aspectes que afecten el treball dels artistes, els seus drets laborals i la seva professionalització.

Proposarem la derogació de la declaració de la tauromàquia com a patrimoni cultural.

Elaborar un codi d’actuació en matèria de publicitat que tingui com a objectiu erradicar els continguts sexistes i la perpetuació d’estereotips

Habilitar al Consell Audiovisual de Catalunya com a Autoritat independent en matèria audiovisual competent per inspeccionar, regular i sancionar en aquest àmbit.

Fer efectiva la reciprocitat total dels mitjans de comunicació en llengua catalana a tot el domini lingüístic, i facilitar l’accés a la ràdio i la televisió en llengua catalana des de tots els territoris.

Recuperar, per a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), el múltiple que li va ser retirat.

Promoure la iniciativa “Televisió sense fronteres” per garantir la recepció directa de les emissions de ràdio i televisió en català en els territoris amb els quals compartim llengua

Establiment de requisits en la formació dels mitjans de comunicació social, des d'una perspectiva realista en matèria de coneixement de les problemàtiques que afecten als animals i la seva realitat, per a un enfoc objectiu que eviti campanyes de criminalització.

Farem el possible per evitar que el govern espanyol acabi amb l’encriptació d’extrem a extrem a Europa, per tal d’evitar que casos d’espionatge com el de Pegasus o el MoroccoGate es tornin a repetir. Exigirem de nou una comissió d’investigació sobre el CatalanGate, així com mesures legals contra els actes d’espionatge

Dotar tot el territori de connexió a Internet d’alta velocitat, així com desenvolupar infraestructures per potenciar l’economia del coneixement a qualsevol punt de Catalunya.

Traspassar a la Generalitat de Catalunya la gestió de Programa de Extensió de la Banda Ampla de Nueva Generació.

Impulsar iniciatives per convertir Catalunya en un referent i laboratori d’ús, desenvolupament i desplegament de les tecnologies 5G i 6G.

Modificar la Llei General de Telecomunicacions amb l’objectiu de revertir les mesures recentralitzadores.

Aprovar un nou reglament del servei universal i establir un bo social en telecomunicacions.

És per això que sol·licitem que Catalunya tingui la capacitat de designar un coordinador amb competències plenes i exclusives a tot territori català.

Crear un registre, similar al que s’estableix en el GDPR, que obligui a les empreses a declarar quins són els sistemes de IA que utilitzen i que puguin estar implicades les dades personals.

Crear una regulació que defineixi de forma explícita el tipus de dades que no poden ser utilitzades.

Legislar per a que la IA sigui igualitària i no seguim amb el biaix masclista.

Crear el nou marc legal i normatives alineades amb els reglaments de la Unió Europea, prioritzant els drets i la privacitat de les persones.

Ampliar la capacitat d’intervenció de l‘Agència catalana de protecció de dades i atorgar-li la capacitat d’intervenció en denúncies derivades de conflictes entre privats.

Impulsar una ciutadania digital: plena, apoderada, capacitada i protegida així com de la millora de la governança digital apoderant la ciutadania amb polítiques de transparència i participació.

Establir programes específics per reduir l’escletxa digital per raó d’edat i per raons econòmiques.

Garantir l’accés de les persones grans als béns i serveis de la societat digital: Erradicar la bretxa digital i garantir el dret de qualsevol persona a participar amb igualtat d’oportunitats en totes les esferes de la vida en societat.

Aprovar una llei que protegeixi als menors, limitant l’accés d’aquests a continguts de qualificats com a pornogràfic.

Cal reforçar el marc de Ciberseguretat català tant a nivell de competències com de recursos.

Modificació de la llei de la propietat intel·lectual respecte als drets digitals i tots els que es derivin de les aplicacions tecnològiques a les diferents plataformes.

Continuarem defensant el respecte de l’espai Schengen, i conseqüentment per impedir el tancament de passos fronterers que vulneren la lliure circulació de persones i per exigir responsabilitats als que el vulneren.

Denunciarem els impediments al pas en les vies de comunicació amb la Catalunya Nord com una vulneració de l’espai Schengen.

Cal reforçar la Unió per la Mediterrània, que té la seu de la seva secretaria a Barcelona i l’objectiu de la qual és

Continuarem treballant amb l’objectiu que les institucions europees reforcin la governança econòmica de la Unió, flexibilitzin els objectius de dèficit condicionat a les reformes estructurals i la participació al Fons Europeu d’Inversions Estratègiques; i avancin en l’harmonització de les seves polítiques fiscals.

Promourem que tots els nivells de l’administració respectin el principi de primacia del dret de la Unió.

Instarem a que Espanya faci ús de la possibilitat que ofereix l’article 16 TUE, tal i com fan per exemple Bèlgica o Alemanya i que sigui el conseller responsable qui participi a les reunions del Consell de Ministres de la UE i del COREPER, en aquelles que afectin als àmbits competencials de les institucions catalanes.

Les institucions catalanes han de poder maximitzar la seva participació en tots els fons europeus, inclosos els NGUE i gestionar-los de manera descentralitzada, al contrari del què passa actualment.

Continuarem defensant el reconeixement de la delegació de la Generalitat davant la UE i el seu representant permanent davant les institucions europees amb vista a un procés continu de reforçament d’aquesta estructura

Impulsar també, en el si de la Unió Europea i preferentment de manera conjunta per part de tots els estats, la entrada en vigor de la Taxa a les Transaccions Financeres, amb exempcions per al deute públic i els mercats especialitzats per a Pimes

Apostem per l’establiment d’una base imposable comuna per a l’impost de societats a escala europea per tal de tancar buits legals que evitin la deslocalització per motius fiscals dins mateix de la UE.

Impulsar la revisió́ del Reglament UE 261/2004, sobre els drets dels passatgers aeris i de la Directiva 2015/2302, de viatges combinats i serveis de viatges vinculats.

Cal una triple actuació que ha d’incloure necessàriament l’impuls d’una més alta interrelació amb els exèrcits dels països membres de la UE amb l'objectiu enfortir la política comú de seguretat i defensa i d’avançar cap a la consolidació d’un exèrcit europeu.

Revisar en profunditat el model de Defensa i els seus programes especials d’armament. El Ministeri De Defensa, com tots els ministeris, ha de complir la Llei general pressupostària i les lleis que regulen a Europa l’estabilitat pressupostària.

El compromís de no exportació de material de defensa, altre material o productes i tecnologies de doble ús a països on es violen els Drets Humans i es cometi o faciliti una violació greu del Dret Internacional

El traspàs urgent dels equipaments de la caserna del Bruc a l’Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu de destinarlo a la universitat, a habitatge social o a d’altres equipaments cívics, socials i de recerca que la ciutat necessita.

les Corts Generals espanyoles són un escenari perfecte per a l’independentisme per treballar per la internacionalització del cas català, ja que ofereixen l’oportunitat de posar sobre la taula, amb llums i taquígrafs, les contradiccions de l’estat espanyol en matèria de drets i llibertats

Donarem suport a Escòcia en la seva voluntat d’exercir el seu dret d’autodeterminació i al poble irlandès en la seva reunificació

Recolzarem en aquest sentit una reforma del Consell de Seguretat que doni veu als continents que avui no hi tenen una veu permanent.

Exigirem el compliment de les resolucions de Nacions Unides i les sentències del TJUE en relació al Sàhara que estableixen el respecte del seu dret d’autodeterminació

apostarem per la inclusió d’un procediment que clarifiqui la seva incorporació i aplicació interna a la Ley 25/2014 de Tratados y otros Acuerdos Internacionales.

Insistirem en el reconeixement dels diferents genocidis, per exemple l’armeni, el uigur, el roghinya i l’holodomor.

Defensarem el reconeixement de Kosovo com a Estat sobirà membre de ple dret de la comunitat internacional i defensem la seva candidatura a formar part de la Unió Europea.

Potenciarem que en els acords amb països del nord d’Àfrica s’inclogui l’ensenyament no només de l’àrab sinó també de la llengua amazigh, llengua pròpia de bona part de la diàspora

Manifestem la necessitat d’intensificar les relacions polítiques, institucionals, comercials, empresarials i culturals amb Amèrica del Nord, Amèrica Llatina,

Advocarem perquè l’aportació de l’Estat no pugui ser superior al 15% del pressupost dels centres consorciats i fundacions privades de l’Estat en particular relacionades amb la política exterior

Reclamarem que la part proporcional de la despesa en cooperació, sigui transferida a la Generalitat de Catalunya per tal de dur a terme una política de desenvolupament basada en les preferències polítiques dels catalans.

Manifestem la nostra voluntat de recuperar l’objectiu de destinar el 0,7 % del PIB a polítiques de cooperació al desenvolupament.